dimecres, 17 de març del 2010

Complicant-me la vida: Actualitzant la BIOS, mètode pedestre


La placa base de l'equip és de l'any 2002 (Força vella, sí) però el fabricant LexCom continua mantenint els fitxers de suport en el seu web, així que abans de fer res més vaig comprovar si existia alguna actualització i en efecte, hi havia una versió nova de la BIOS del 2004, no tots els fabricants mantenen arxius de fa tants anys.

Actualitzar-ne la BIOS a l'última versió disponible mal no hauria de fer i sempre es soluciona algun que altre bug, em podríeu dir que si no he trobat cap problema de funcionament no val la pena, que el més probable és que no solucioni res que m'afecti, que és inclús un procediment perillós (Et pots quedar sense placa si alguna cosa surt malament), però no sóc molt amic del "Si funciona no ho toquis!", després de tot, no estaria fent tot aquest projecte.

Recapitulem: placa base del 2002, jo a l'any 2010 i un viatge temporal al passat pendent. Quin és el procediment per actualitzar una BIOS? Doncs insereixes un disquet d'arrancada de DOS a la disquetera i un cop en línia de comandes canvies el disquet posant el que conté la versió de BIOS nova i la utilitat per "flashejar-la"... El miniPC no té disquetera i jo fa temps que no utilitzo disquets, i agraït n'estic!

El curiós del tema és que estic preparat per la vida moderna i disposo de tot el necessari, així que armat de paciència, una disquetera externa USB i tres disquets TDK reciclats que tenia guardats per emergències em poso en el procés.

Primera efemèride, aconsegueix un disquet d'arrancada de DOS: Ja he dit que estic preparat per la vida moderna, de manera que tinc guardat per allí un fitxer executable que genera un disquet d'arrencada de MS-DOS, una imatge dels que acompanyaven a Windows 98 Segona Edició. Com que l'executable és només per Windows canvio el meu equip a Windows 7 i després de veure que tampoc és compatible amb Windows 7 de 64 bits, canvio de màquina a una amb Windows XP de 64 bits on misteriosament (o per casualitat, ves tu a saber en que pensava Bill Gates en aquell moment!) si funciona l'executable i també hi tinc disquetera (És bo no llençar res!), però ESPERAT! Dels tres disquets al final només en funciona un! Així que al final haig de gravar-hi la imatge, arrencar el MS-DOS, esborrar altre cop el disquet, posar-hi els arxius que necessito per fer l'actualització i finalment fer l'actualització.

Temps total per realitzar una punyetera actualització de BIOS de 256 KiO per algú que està fart de fer-ho i tenia totes les eines: més d'una hora.

Entenc que no es procediment molt comú, no sempre es fa, però els fabricants s'haurien d'esforçar una mica en millorar-lo. A dia d'avui encara hi ha fabricants que depenen d'aquest mètode completament pedestre, d'altres tenen utilitats per Windows que faciliten molt les coses, però has d'anar molt amb compte igualment, cada model de placa base té la seva eina i cada fabricant també. I intentar fer-ho des de Linux és poc menys que un suïcidi.

Tot això em porta a pensar que entenc els motius per a que existeixi un projecte de codi lliure d'aquests que no se'n sent a parlar però que és prou interessant: CoreBoot

És un projecte per a proporcionar als fabricants i als usuaris, si volen, una BIOS per a les plaques base de codi lliure, evidentment, amb les corresponents eines comuns per a fer la feina per la majoria de sistemes operatius que existeixen, i suportant estàndards molt més moderns ens plaques base que el fabricant ja ha abandonat. Li queda camí per córrer, però em fa pensar en que és possible tindre una placa base amb suport EFI sense que el fabricant l'hagués dissenyat així, i tot el que sigui allargar la vida dels components benvingut sigui, i si no, que li diguin a la placa base del 2002 que estic utilitzant!

dilluns, 15 de març del 2010

Complicant-me la vida: Configurant un encaminador casolà per accedir a Internet

Si és divertit complicar-se la vida!

M'explico, he aconseguit per aquelles coses de la feina un ordinador vell que porta un processador de baix consum prou potent (VIA C3 800 Mhz) i em va semblar que seria la plataforma ideal per a configurar-m'hi una distribució Debian i utilitzar-la d'encaminador/tallafocs per l'accés a Internet. La idea és substituir un d'aquest fantàstics aparells que ens proporcionen els nostres proveïdors d'accés que fan de tot però no fan res bé: No n'he trobat cap que quan actives el control de QoS continuï tenint suficient potència per no perdre connexions, els que suporten TelefoniaIP acostumen a penjar-se i no poden canviar d'operador, els tallafocs són poc configurables i la seguretat discutible, ...

En resum: Puc buscar-me més excuses per complicar-me la vida, però el que intentaré fer és reinventar la sopa d'all a la meva manera, evidentment tampoc seré el primer en fer-ho, de fet, FONera em ve repetidament al cap, i OpenWRT és un altre projecte que també em fa sonar campanes.

L'ordinador que utilitzaré té les següents característiques tècniques:
  • Placa base LexCom BN860T VIA mini-ITX (Una review)
  • DIMM 512 MB de memòria RAM SDR PC133
  • Font d'alimentació sòlida de fins a 60 W
  • Processador de baix consum VIA C3 a 800 Mhz (Samuel 2)
  • Tarja PCI de xarxa sense fils 802.11n (TP-Link TL-WN951N)
  • Disc dur IDE de 2'5" de 20 GB
M'agradaria trobar i comprar un elevador PCI sobre placa d'1 U (muntatge horitzontal), això em permetria no canviar de caixa i estalviar-me unes peles, si no, hauré de comprar una caixa on el connector d'expansió PCI de que disposa la placa base es pugui utilitzar en el seu muntatge vertical. De moment no he tingut sort.

La tarja 802.11n és per configurar un punt d'accés de xarxa sense fils: Posats a complicar-nos la vida, compliquem-nos-la del tot, no? He comprat aquest model perquè sabia que estava ben suportat pels nuclis moderns de Linux.

Dues coses a dir importants de l'equip que m'agraden, consumeix molt poc, entre 12 i 24 watts en funció de la freqüència dinàmica de treball del processador (400-800 Mhz), i que en conseqüència no fa gens de soroll, el processador porta un dissipador petit completament passiu que està tebi al tacte i com ja he dit, la font d'alimentació és un totxo de 60 W com si fos de portàtil.

El que tenim fins ara ens permet crear un encaminador, però encara no tenim com accedir a Internet, necessitem un mòdem ADSL2+. Aquí és on entra el proveïdor de torn d'accés a Internet i la seva amplia oferta de models. Com que l'ordinador que tenim només disposa d'una interfície de xarxa ethernet (La banda local de la xarxa) i el port d'expansió PCI ja el tenim ocupat necessitem una forma d'afegir una segona interfície de xarxa per poder connectar a Internet: Un LiveBox 1.1 amb connector USB ens hauria de servir per fer la feina, gentilesa d'un proveïdor taronja i un amic que no el necessitava. Aquest USB quan l'endolles a l'ordinador et proporciona una interfície de xarxa nova que servirà perfectament pel que ens ocupa. Sort que el nucli de Linux el reconeix!

Espero que les properes entrades siguin menys llargues o com a mínim menys difuses, i que no triguin gaire, procuraré penjar alguna foto, però és que ara mateix no tinc càmera! (Editat: JA TINC CÀMERA)

Coses d'un aprenent que encara té ganes d'aprendre.