Complicant-me la vida: Una tarja PCI per la xarxa sense fils

Encara no havia parlat d'un element que és gran part de la gracia de tot el muntatge, la tarja de xarxa sense fils. Perquè he escollit aquest model en concret, que espero poder fer amb ell i perquè estic força segur que acabaré fent coses que no espero ara mateix.
A veure, no ens enganyem, per molt que t'hi esforcis buscant característiques tècniques i models en concret acabes comprant el que trobes. Per tan, d'entre tot el que podia comprar, he escollit una tarja de xarxa sense fil PCI (Que utilitzo amb l'únic elevador PCI que em val, llegiu l'entrada anterior) de marca TP-Link que per les seves característiques em va semblar la millor.
Volia que fos una tarja sense fil ràpida i compatible, això implicava que complís amb l'estàndard IEEE 802.11n (el Wifi de tota la vida, 150 Mb/s), que fos PCI ja que és l'únic bus que tinc disponible (res de PCIe o USB), que suportés MIMO era un afegit a la velocitat de transmissió (300 Mb/s) i que ho fes utilitzant tres antenes més encara (En general implica millor cobertura), però sobretot necessitava que fos compatible amb Linux, concretament amb l'API de configuració de la nova pila de protocol que incorpora el nucli de Linux, cfg80211.
Resulta que aquest model concret de tarja sense fils (TP-Link TL-WN951N) integra un conjunt de xips del fabricant Atheros (TP-Link només és l'integrador, no dissenya els xips) que havia llegit que estava suportat en el nucli: Atheros AR5008-3NG (Dos xips: AR2133 pels 3 canals de radio a 2'4 GHz i AR5416 per al tractament digital).
Que aquest model aparegués com a ben suportat en el nucli em donava certes garanties de que qualsevol cosa que acabés implementada a la pila de protocol 802.11 del nucli, si no hi havia limitacions a nivell de maquinari, estarien completament suportades, i quan dic qualsevol vull dir que és força probable que els controladors que proporciona el propi fabricant no permetin fer la meitat de coses que permet i/o permetrà el nucli de Linux, perquè és independent el control del maquinari del que permet la pila de protocol. Un exemple: És una tarja de xarxa sense fils, està pensada per a que un cop instal·lada permeti connectar un ordinador a un punt d'accés de xarxa, doncs bé, jo la utilitzaré per a fer un d'aquests punts d'accés de xarxa, no un client.
En successives revisions del nucli de Linux han anat implementant noves funcionalitats a la pila de protocol 802.11, totes i cada una d'elles passen a ser utilitzables per l'equip que jo utilitzo, i no haig de confiar en que el fabricant del dispositiu actualitzi els controladors del seu producte (Més em valdria esperar-me assegut). És una de les "avantatges" de complicar-me la vida.