No fa massa a la feina va aparèixer un encaminador/tallafocs muntable en armari rack d'una U, força senzillet i no massa nou diria jo, però segur que barat no era. El tema és que va arribar a les nostres dependències perquè no funcionava, i no funcionava perquè el disc intern que utilitzava era una targeta Compact Flash de tipus II i s'havia espatllat. Al tractar-se d'un dispositiu de memòria Flash ens trobem amb una vida limitada en quant a nombre d'escriptures màximes possibles a la mateixa cel·la de memòria,no són poques, però acaba passant.
Una alternativa relativament nova són els discos SSD,que intenten solucionar aquest problema utilitzant diverses tècniques: Utilitzar memòria SLC (Single-Level Cell) enlloc de MLC (Multil-Level Cell), reserven un tan per cent de cel·les per anar-les utilitzant a mesura que les ja en funcionament deixen de fer-ho, s'esborra només la referencia de les dades i no les dades en si (TRIM), ... No vull entrar-hi.

Com que el pressupost no està per anar comprant discos SSD i els requeriments tampoc crec que ho demanin ho faré el millor possible, a lo pobre, però que s'hi assembli: M'han arribat fa poc de Xina dos adaptadors IDE de 40 fils a Compact Flash, són adaptadors completament passius, doncs les targes Compact Flash acceptem sense problemes les comandes d'un bus IDE, només adapten els connectors, això explica que valguessin uns 2'50 €. Aquests adaptadors i dues targes Compact Flash de 8GO d'alta velocitat (30 MiO/s segons les especificacions, uns 30€ cada una) passaran a ser el dispositiu d'emmagatzematge de l'encaminador.

Per què dues? Perquè les munto en mode RAID1. És relativament senzill, només afegint el suport necessari al nucli de Linux i instal·lant les eines d'espai d'usuari mdadm en tenim prou per a definir els volums RAID1 a nivell de partició, i un cop definits els volums és completament transparent per la resta de sistema operatiu. Amb RAID s'aconsegueix redundància de dades i més velocitat de lectura, que són els dues principals pegues de les memòries Flash, quedant una mica pal·liades.
Si veieu a la foto no se si queda molt clar, els dos adaptadors estan units per uns cargols i uns separadors, gentilesa d'un amic manetes que jo no en tenia, i un parell de tacs de goma cònics autoadhesius que sí tenia per allí. Ha quedat molt bé, robust i compacte, el tema és que dins la caixa no sobra l'espai, i que així hi caben perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada