Complicant-me la vida: Una tarja PCI per la xarxa sense fils

Encara no havia parlat d'un element que és gran part de la gracia de tot el muntatge, la tarja de xarxa sense fils. Perquè he escollit aquest model en concret, que espero poder fer amb ell i perquè estic força segur que acabaré fent coses que no espero ara mateix.
A veure, no ens enganyem, per molt que t'hi esforcis buscant característiques tècniques i models en concret acabes comprant el que trobes. Per tan, d'entre tot el que podia comprar, he escollit una tarja de xarxa sense fil PCI (Que utilitzo amb l'únic elevador PCI que em val, llegiu l'entrada anterior) de marca TP-Link que per les seves característiques em va semblar la millor.
Volia que fos una tarja sense fil ràpida i compatible, això implicava que complís amb l'estàndard IEEE 802.11n (el Wifi de tota la vida, 150 Mb/s), que fos PCI ja que és l'únic bus que tinc disponible (res de PCIe o USB), que suportés MIMO era un afegit a la velocitat de transmissió (300 Mb/s) i que ho fes utilitzant tres antenes més encara (En general implica millor cobertura), però sobretot necessitava que fos compatible amb Linux, concretament amb l'API de configuració de la nova pila de protocol que incorpora el nucli de Linux, cfg80211.
Resulta que aquest model concret de tarja sense fils (TP-Link TL-WN951N) integra un conjunt de xips del fabricant Atheros (TP-Link només és l'integrador, no dissenya els xips) que havia llegit que estava suportat en el nucli: Atheros AR5008-3NG (Dos xips: AR2133 pels 3 canals de radio a 2'4 GHz i AR5416 per al tractament digital).
Que aquest model aparegués com a ben suportat en el nucli em donava certes garanties de que qualsevol cosa que acabés implementada a la pila de protocol 802.11 del nucli, si no hi havia limitacions a nivell de maquinari, estarien completament suportades, i quan dic qualsevol vull dir que és força probable que els controladors que proporciona el propi fabricant no permetin fer la meitat de coses que permet i/o permetrà el nucli de Linux, perquè és independent el control del maquinari del que permet la pila de protocol. Un exemple: És una tarja de xarxa sense fils, està pensada per a que un cop instal·lada permeti connectar un ordinador a un punt d'accés de xarxa, doncs bé, jo la utilitzaré per a fer un d'aquests punts d'accés de xarxa, no un client.
En successives revisions del nucli de Linux han anat implementant noves funcionalitats a la pila de protocol 802.11, totes i cada una d'elles passen a ser utilitzables per l'equip que jo utilitzo, i no haig de confiar en que el fabricant del dispositiu actualitzi els controladors del seu producte (Més em valdria esperar-me assegut). És una de les "avantatges" de complicar-me la vida.

Complicant-me la vida: Maquinari muntat

Els que sigueu una mica observadors ja haureu vist que les fotos que tinc ja porten tot el muntatge completat. A nivell de maquinari ja tinc tots els components com els volia (Partint del que tinc, clar, sempre es podria millorar).

A la foto es veu com queda tot el muntatge intern, la unitat òptica no s'hi pot muntar, la tarja PCI ho evita, no hi caben tots dos. Comentar que hi vaig haver d'afegir un altaveu per la placa base, que no en porta, així sento els "bips" de la placa base, i amb això i la tapa posada tot queda com a la foto que hi ha a la primera entrada del projecte.

Complicant-me la vida: Aprenent les coses massa tard

Quan una cosa no la se i me la pregunten dic que no la se. Quan una cosa no se que no la se, no puc actuar-hi en conseqüència.
DE QUE COLLONS ESTIC PARLANT?!?!
Bàsicament, la caixa que utilitzo miniITX donava per suposat que era mitjanament estàndard en les seves mides, és fins a cert punt difícil, perquè la única cosa que defineix el miniITX són les mides de la placa base, no les de la caixa, i per tan, els fabricants fan el que volen.
El problema és que suposava que la caixa internament complia les mides d'ancoratge d'una caixa estàndard d'1 U, però resulta que no és així: La caixa fa uns 6 cm d'alt, no els prop de 4'5 cm que hauria de fer una caixa d'1U, això no és cap sorpresa, la sorpresa és que l'ancoratge intern per la tarja PCI en horitzontal que disposa donava per suposat que era equivalent al d'una caixa enracable d'1 U, i no és així!
Dues conseqüències: Ha quedat demostrada (altre cop, gran novetat!) la meva ignorància i avui m'ha arribat un paquet de Xina amb 10 elevadors PCI sobre placa per a caixes d'1U que no puc utilitzar per ser massa baixos!!! Simplement, la tarja PCI tocaria amb els connectors posteriors de la placa base.
Al final resulta que tinc un adaptador que m'és vàlid i 10 més que no (No penso llençar-los, mai se sap), encara continuo volent comprar-ne de nous que em valguin, però bé de preu clar.
Ja posats, algú em sap dir si el connector que utilitzo és estàndard? Com n'hi haig de dir?

Busqueu les diferencies:

Complicant-me la vida: De l'epopeia que representa trobar un elevador PCI sobre placa (o no)

Ha costat i ha costat!
Ja havia comentat en alguna entrada anterior que era molt interessant que aconseguís aquesta mena d'adaptador, la caixa de que disposo permet muntar una tarja PCI, però només si ho faig horitzontalment per sobre de la placa base.
Després de repassar-me la majoria de tendes especialitzades del Carrer Sepùlveda preguntant per exactament el tipus d'adaptador PCI que necessitava, un elevador PCI sobre placa, només a una tenda em va dir que me'l podien proporcionar, per encàrrec, i que em costaria 15 €, que era probable que en tinguessin al magatzem i me'l podien portar. Vaja, que em cobraven un preu car per un component vell que no tenien esperances de vendre i que només feia que acumular pols i ocupar espai, no crec que els hi fos un mal negoci. En aquells moments ja em van agafar una mica desesperat.
Internet no havia resultat molt útil, ni les tendes xineses, ni eBay, ni les tendes en línia mitjanament importants, ...
En resum, al final, al cap de més de quinze dies d'haver-ho demanat vaig aconseguir això:
Ha passat el temps, coses dels exàmens escric aquesta entrada bastant més tard del que hauria volgut, i per aquelles coses de la vida/Internet l'altre dia vaig acabar mirant el catàleg d'una tenda xinesa a eBay: El catàleg més eclèctic que et puguis imaginar en temes d'electrònica per ordinadors i sense cap ordre ni sentit, vaig acabar-hi comprant dos dispositius USB per mesurar la temperatura i 10 (Sí, he dit 10) adaptadors elevadors PCI sobre placa, mira tu quina casualitat que aquests xinesos sí en tinguessin i estiguessin disposats a vendre-me'n a un preu immillorable. Preu total dels 12 components: 12 dòlars, això sí, el cost de l'enviament pujava també a 12 $, despropòsits!
Resultat al final? Ja puc muntar com cal la tarja de xarxa sense fils dins de la caixa i tancar-ho tot.

Complicant-me la vida: RAID1 Compact Flash 8+8 GO

No fa massa a la feina va aparèixer un encaminador/tallafocs muntable en armari rack d'una U, força senzillet i no massa nou diria jo, però segur que barat no era. El tema és que va arribar a les nostres dependències perquè no funcionava, i no funcionava perquè el disc intern que utilitzava era una targeta Compact Flash de tipus II i s'havia espatllat. Al tractar-se d'un dispositiu de memòria Flash ens trobem amb una vida limitada en quant a nombre d'escriptures màximes possibles a la mateixa cel·la de memòria,no són poques, però acaba passant.
Una alternativa relativament nova són els discos SSD,que intenten solucionar aquest problema utilitzant diverses tècniques: Utilitzar memòria SLC (Single-Level Cell) enlloc de MLC (Multil-Level Cell), reserven un tan per cent de cel·les per anar-les utilitzant a mesura que les ja en funcionament deixen de fer-ho, s'esborra només la referencia de les dades i no les dades en si (TRIM), ... No vull entrar-hi.
Com que el pressupost no està per anar comprant discos SSD i els requeriments tampoc crec que ho demanin ho faré el millor possible, a lo pobre, però que s'hi assembli: M'han arribat fa poc de Xina dos adaptadors IDE de 40 fils a Compact Flash, són adaptadors completament passius, doncs les targes Compact Flash acceptem sense problemes les comandes d'un bus IDE, només adapten els connectors, això explica que valguessin uns 2'50 €. Aquests adaptadors i dues targes Compact Flash de 8GO d'alta velocitat (30 MiO/s segons les especificacions, uns 30€ cada una) passaran a ser el dispositiu d'emmagatzematge de l'encaminador.

Per què dues? Perquè les munto en mode RAID1. És relativament senzill, només afegint el suport necessari al nucli de Linux i instal·lant les eines d'espai d'usuari mdadm en tenim prou per a definir els volums RAID1 a nivell de partició, i un cop definits els volums és completament transparent per la resta de sistema operatiu. Amb RAID s'aconsegueix redundància de dades i més velocitat de lectura, que són els dues principals pegues de les memòries Flash, quedant una mica pal·liades.
Si veieu a la foto no se si queda molt clar, els dos adaptadors estan units per uns cargols i uns separadors, gentilesa d'un amic manetes que jo no en tenia, i un parell de tacs de goma cònics autoadhesius que sí tenia per allí. Ha quedat molt bé, robust i compacte, el tema és que dins la caixa no sobra l'espai, i que així hi caben perfectament.

De quan un ordinador és massa vell per Debian

Quan penso en instal·lar un sistema operatiu per un servidor normalment penso en una distribució GNU/Linux, i si a sobre em deixen escollir a mi normalment penso en una Debian completament pelada, m'agrada la idea de no malbaratar recursos en interfícies gràfiques que no utilitzaré i demés serveis. S'instal·la només el que necessites i tens força control sobre això.
Perquè m'enrotllo dient això? Perquè al miniPC al ser un projecte personal i un ordinador de potència limitada hi he instal·lat una Debian 5.04.

Els problemes hi han sigut, si tot funcionés a la primera seria massa fàcil. Crec que si una cosa ha quedat clara és que estic utilitzant un maquinari vell, 2002 és molt vell en termes d'informàtica, coses de la Llei de Moore. Això implica que a nivell de potència estem limitats, però també implica que coses que donem per suposades actualment no tenen perquè funcionar:
Fa algun temps que seguint aquestes instruccions i utilitzant el corresponent llapis de memòria USB faig les instal·lacions de sistema operatiu des d'aquest dispositiu. Debian és una de les imatges que utilitzo normalment i acostuma a funcionar. El problema ve quan tens un equip que tot just té USB 1.1 (VIA UHCI) i la BIOS és del 2002. T'alegres molt quan veus que hi ha les opcions necessàries a la configuració i és capaç d'arrencar sense pegues utilitzat l'USB. Disposa de múltiples emulacions, incloent disquetera, CD-ROM i disc dur (En la majoria de BIOS modernes el mode d'emulació s'escull automàticament), això implica que la BIOS converteix les crides realitzades a través de les seves rutines a peticions per USB per al dispositiu vàlides, una mena de capa d'emulació que fa creure al sistema operatiu que en realitat l'esmentat dispositiu no està endollat per USB si no per un bus més adequat a cada cas, si parlem d'una disquetera la controladora de disqueteres, en el cas d'un disc dur o una unitat òptica el bus IDE.

Però resulta que la emulació de disc dur que fa per treballar amb dispositius USB falla en aquesta placa base! Ni amb la versió actualitzada de la BIOS funciona, i el que és pitjor, falla a mitges. A mig arrencar el programa d'instal·lació es queda penjat i poca cosa més pots fer, però clar, determinar que és això el que t'està fallant és un altre tema, de fet, com la majoria de vegades, es determina per proba i error, i la cosa és complica quan hi ha coses que funcionen perfectament (Una imatge LiveCD d'Ubuntu també del mateix llapis).
Un cop descartat que el llapis USB tingués errors, que la imatge ISO de Debian s'hagués baixat malament, que es necessités arrencar amb algun paràmetre de compatibilitat el nucli, de córrer el memtest++ durant tota una nit en busca d'errors de memòria, de desendollar i desactivar tots els dispositius prescindibles (Tarja de so integrada, ports series i paral·lel, controladora de disquetera, ...), de provar d'utilitzar el mateix llapis en un altre ordinador pel mateix procediment... Al final he hagut de muntar-hi un lector òptic tan si com no, i cremar una imatge de Debian en CD.

Temps total d'instal·lació del sistema base de Debian amb el CD? Uns 30 minuts.
La informàtica és fàcil!

La BIOS nova ha servit per alguna cosa!

Després d'haver actualitzat la BIOS a la versió més moderna, com vaig comentar a l'entrada anterior, i sense que serveixi de precedent ja he trobat una conseqüència positiva!
Resulta que he aconseguit un modul de memòria exactament igual que el que ja tenia instal·lat a l'equip, per tan, 512 MiO + 512 MiO són un total de 1 GiO. (Feia gracia utilitzar la nomenclatura, pels que no ho vegin clar: MiO = MebiOctet)

Doncs resulta que si no hagués actualitzat la BIOS l'equip no m'hauria acceptat treballar amb els dos mòduls, apart d'haver de canviar la configuració per a que la placa base accepti automàticament qualsevol dels tipus suportats de mòduls de memòria (2 o 4 bancs) i activar-ne la detecció automàtica de velocitat de funcionament per SPD, a més a més també calia actualitzar-la en aquest cas. Algun bug impedia que la placa base detectes correctament tota la memòria i era completament incapaç d'arrencar, posant-se a pitar com una posseïda queixant-se de la memòria.

Resumint: L'equip ara disposa de dos mòduls iguals de memòria, doblant-ne la memòria disponible.